Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.
A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]
pronunciar el grup nn allargant la n, per distingir-lo de les paraules que presenten una sola n. Per exemple: connat designa 'unit a un altre des de la naixença', mentre que conat significa 'començament d'una acció a realitzar, la qual no arriba a consumar-se'.
[...]
(i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l [...]
.
matinada: és l'espai de temps que comprèn les últimes hores de la nit i les primeres del matí
alba (o albada): és el començament del dia.
En les altres variants del català s'empren mots diferents per anomenar la tarda (horabaixa o capvespre en balear i vesprada en valencià) i el vespre (a boqueta (de [...]
amb pronoms interrogatius a començament de frase: què, com, on, quan o per què seguits d'un infinitiu. En aquests sintagmes, el subjecte té una interpretació indefinida, arbitrària, pròxima a la del pronom indefinit hom. Per exemple:
Com arribar-hi en cotxe?
On menjar?
Quan anar de vacances?
Com [...]
la Junta Directiva es desitja un bon començament d'any als socis.
Ara bé, generalment la manera més habitual d'expressar aquesta informació és convertir el sintagma preposicional en el subjecte de l'oració. Per exemple:
El Departament de Justícia us convida a visitar el nou web.
La Junta Directiva [...]
Les abreviatures a/ i a/e, que corresponen a a l'atenció de i a adreça electrònica, respectivament, s'escriuen amb majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriurien les expressions que abreugen. Per tant, si les abreviatures es troben a començament de línia, s'escriuen amb [...]
L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges.
També s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb forma [...]
des d'un punt de vista de tramitació formal.
5. Destinació
Aquesta informació pot aparèixer al final o al començament del
document. Si se situa al final del full, pot reduir-se a la indicació
del nom i els cognoms de la persona destinatària. Si apareix al
començament del document, pot [...]
Fitxa
5896/5Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la citació
Resposta
Definició
La citació forma part del grup de documents que s'aplega sota el terme convocatòria.
Així, doncs, la citació és una convocatòria per mitjà de la qual es
demana la presència d'algú en un lloc a fi de realitzar un tràmit
administratiu.
La citació es pot fer per a un dia i una hora determinats, en aquest cas es tracta d'una citació a dia cert (castellà: citación a comparecencia); o bé es pot fer de manera que la persona citada disposi d'un termini per comparèixer o presentar-se davant de l'Administració. En aquest segon cas, es tracta d'una citació a termini (castellà: emplazamiento).
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
citació, com la convocatòria de reunió i altres documents, segueix una
estructura força constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la citació són els següents:
nom de l'entitat que cita (sovint apareix a la capçalera)
dia, hora i lloc / termini, horari i lloc
objecte de la citació
signatura de qui convoca
destinatari o destinatària
També hi ha altres informacions que s'hi poden fer constar, com és ara:
informació sobre les conseqüències de la incompareixença de la persona citada
detall de la documentació que cal presentar (si la documentació és complexa, se li pot dedicar un apartat específic)
nom de la disposició en virtut de la qual es fa la citació
Pel que fa als criteris de redacció, cal mantenir un to formal. Els
tractaments que s'utilitzen en la redacció de les citacions són el de
primera persona del singular per a l'emissor i el de vós per a la persona a qui s'adreça la citació.
Estructura i continguts de la citació
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la citació són els següents:
1. Nucli de la citació
Aquest apartat aplega la informació sobre quan cal comparèixer davant
de l'organisme indicat (dia i hora o termini i horari), l'adreça i
l'assumpte objecte de la citació.
La informació complementària figura, quan hi apareix, tot just després de la informació bàsica.
2. Salutació i comiat
La citació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.
3. Signatura
L'estructura de la signatura d'aquest document és la següent:
càrrec
rúbrica
nom i cognoms
La denominació del càrrec ha d'anar introduïda per l'article determinat
corresponent, atès que figura en primer lloc i el nom va en aposició.
4. Datació
La citació és un document de datació doble pel que fa a l'emissió. A
més de la data habitual, duu la del registre de sortida, que és la data
que cal tenir en compte des d'un punt de vista de tramitació formal.
5. Destinació
Aquesta informació pot aparèixer al final o al començament del
document. Si se situa al final del full, pot reduir-se a la indicació
del nom i els cognoms de la persona destinatària. Si apareix al
començament del document, pot ajustar-se a l'espai corresponent a la
finestreta del sobre i sol incloure el nom i els cognoms i l'adreça de
la persona destinatària.
6. Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
citació (amplada dels marges, situació del logotip, etc.), com que no
són exclusius de la citació i afecten tota la documentació d'un
organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.
La citació forma part del grup de documents que s'aplega sota el terme convocatòria.
Així, doncs, la citació és una convocatòria per mitjà de la qual es
demana la presència d'algú en un lloc a fi de realitzar un tràmit
administratiu.
La citació es pot fer per a un dia i una hora determinats, en aquest cas es tracta d'una citació a dia cert (castellà: citación a comparecencia); o bé es pot fer de manera que la persona citada disposi d'un termini per comparèixer o presentar-se davant de l'Administració. En aquest segon cas, es tracta d'una citació a termini (castellà: emplazamiento).
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
citació, com la convocatòria de reunió i altres documents, segueix una
estructura força constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la citació són els següents:
nom de l'entitat que cita (sovint apareix a la capçalera)
dia, hora i lloc / termini, horari i lloc
objecte de la citació
signatura de qui convoca
destinatari o destinatària
També hi ha altres informacions que s'hi poden fer constar, com és ara:
informació sobre les conseqüències de la incompareixença de la persona citada
detall de la documentació que cal presentar (si la documentació és complexa, se li pot dedicar un apartat específic)
nom de la disposició en virtut de la qual es fa la citació
Pel que fa als criteris de redacció, cal mantenir un to formal. Els
tractaments que s'utilitzen en la redacció de les citacions són el de
primera persona del singular per a l'emissor i el de vós per a la persona a qui s'adreça la citació.
Estructura i continguts de la citació
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la citació són els següents:
1. Nucli de la citació
Aquest apartat aplega la informació sobre quan cal comparèixer davant
de l'organisme indicat (dia i hora o termini i horari), l'adreça i
l'assumpte objecte de la citació.
La informació complementària figura, quan hi apareix, tot just després de la informació bàsica.
2. Salutació i comiat
La citació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.
3. Signatura
L'estructura de la signatura d'aquest document és la següent:
càrrec
rúbrica
nom i cognoms
La denominació del càrrec ha d'anar introduïda per l'article determinat
corresponent, atès que figura en primer lloc i el nom va en aposició.
4. Datació
La citació és un document de datació doble pel que fa a l'emissió. A
més de la data habitual, duu la del registre de sortida, que és la data
que cal tenir en compte des d'un punt de vista de tramitació formal.
5. Destinació
Aquesta informació pot aparèixer al final o al començament del
document. Si se situa al final del full, pot reduir-se a la indicació
del nom i els cognoms de la persona destinatària. Si apareix al
començament del document, pot ajustar-se a l'espai corresponent a la
finestreta del sobre i sol incloure el nom i els cognoms i l'adreça de
la persona destinatària.
6. Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
citació (amplada dels marges, situació del logotip, etc.), com que no
són exclusius de la citació i afecten tota la documentació d'un
organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.